Història

A mitjans d’abril vaig rebre una trucada de telèfon d’una persona que en aquells moments no coneixia…una tal Montserrat Torruella de Barber em convidava a una trobada a Harleston Park (Elsternwick) el diumenge  27 d’abril. Em va preguntar si parlava català i li vaig respondre que una mica (sóc australiana de naixement però de pares catalans). En aquesta trobada vaig conèixer 35 o 40 catalans i el mateix dia vàrem decidir fundar un Casal. Vàrem tancar el pactar amb la nostra primera sardana de germanor, un moment històric per a tots els catalans de Victòria.

Ser membre del Casal em va donar l’oportunitat d’aprendre molt més sobre la història i la cultura de la terra dels meus pares. I, alhora, aquest aprenentatge em va permetre disposar dels coneixements per promoure la cultura catalana entre la comunitat australiana.

Com a membre del Comitè vaig fer el suggeriment de que el Casal entrés a formar part el Centre de Recursos d’Emigrants (M.R.C) qui, en aquells moments, ens varen ajudar i molt a constituir-nos com a entitat. Va ser a través d’aquest centre que vàrem assolir la primera subvenció. També per invitació d’aquesta entitat ens vàrem afanyar a dissenyar vestuari català tradicional per poder participar en la desfilada del “Australian Day” tot passejant la bandera catalana el 26 de gener de 1988. Una altra petició del M.R.C. va ser que balléssim una “Sardana” en el Myer Music Bowl amb cuina catalana. Va ser una actuació per la “Senior Citizens Week”

1988 va ser un any fantàstic per a tots nosaltres. Era el Bicentenari Australià i els “Tall Ships” varen venir a Austràlia al gener juntament amb la flota espanyola d’entrenament. El vaixell “Juan Sebastian de Eclat” era el més gran de la flota. Molts membres del Casal vàrem tenir l’oportunitat de pujar a bord. Un dels nens petits d’un membre del Casal va ser batejat en el vaixell aquell mateix dia. El 10 d’abril el Casal va ser inaugurat oficialment a l’Ajuntament.  Al juny el rei Juan Carlos i la reina Sofia vàrem visitar Canberra i alguns membres del Casal van tenir l’oportunitat d’assistir a la recepció.  Va ser també l’any en que “The Ethnic Public Broadcasting Association of Victoria” es va establir. El Casal es va implicar per a la creació d’un programa català. Per acabar també vàrem vendre menjar català durant el Festival Espanyol.

Al gener vàrem participar a la desfilada del Dia d’Austràlia i juntament amb la bandera catalana i australiana vàrem ondejar la de la Barcelona olímpica. Per petició de la cadena ABC I també els vàrem fer arribar Sardanes que varen incluir en el programa “The Europeans”.

Al juliol vàrem assistir a una recepció a Canberra en honor al príncep Felip d’Astúries. Al Novembre vàrem començar les negociacions per disposar d’una oficina al cor de la ciutat a l’edifici de la  Ross House a Flinders Lane.

El 10 de febrer vàrem inaugurar les oficines. Per presentar-nos al gran públic vàrem decorar la gran finestra de l’edifici. Ens va alegrar saber que aquell novembre el “Australian Research Council” havia aprovat una beca al Dr. Robert Archer pel seu treball sobre el poeta català  Ausias March. Dr Archer va ser el primer vicepresident del Casal i lector de castellà i català a  LaTrobe University. Era tot un reconeixement cap a la nostra cultura! El 21 de novembre vàrem tenir l’oportunitat de donar la benvinguda a Josep Carreras en la que va ser la seva primera visita a Melbourne. Al mes de desembre en el Melbourne Concert Hall es varen presentar Nadales d’arreu del món i entre elles hi va haver una de catalana. Joan Simon-Codina, en aquells moments president del Casal va ser l’encarregat de col·laborar amb els músics per a la correcta pronunciació de la nadala. A l’endemà ens van demanar d’organitzar una exposició sobre objectes catalans, vestits tradicionals i pòsters per  l’Australian Olympic Veterans Club. En Joan Simon digué “Ocasions com aquesta fan que l’existència del Casal valgui la pena”.

El 9 de febrer, vaig promoure un picnic entre “Els primers espanyols a Austràlia”  grup que incloïa catalans, castellans i angloparlants. Aquest picnic pioner va reunir a més de 100 persones.

També vàrem establir relacions amb Fiona Vizard del canal de televisió 7 per treballar algunes traduccions referents als Jocs Olímpics de Barcelona.  El Maig ens va portar magnífiques notícies: LaTrobe University havia signat un conveni de cooperació amb la Universitat de Barcelona per ensenyar estudis de català. Al juny el Casal va participar amb aquesta universitat en el 15è centenari de la Conferència de Cristòbal Colon i les conseqüències del 1942 en la Història. Literatura, art i poesia de la mà del poeta Octarvio Una van fer de l’esdeveniment una autèntica delicia.

El 21 de febrer Mrs Beatriz Glattauer de LaTrobe University va presentar els certificats per als estudiants, membres del Casal, que avien completat el curs a LaTrobe. Al maig, vàrem rebre a Victoria de los Angeles, al seu pianista Albert Guinovart i al seu manager. El dia 11 de setembre, el professor Francisco Martinez de la Edith Cowan University  (Perth WA) va ser també el nostre convidat i ens va presentar el seu llibre de castellanoparlants  a les Antípodes. El Casal va ser presentat també a l’exposició de fotografies The Malaspina Expedition celebrada a Melbourne University.

Vàrem ser acceptats com a membres a l’”Ethnic Communities Council of Victoria” el cos consultiu sobre afers ètnics del govern de Victòria.  El 8 de febrer, jo personalment vaig tenir l’oportunitat de representar el Casal en el “International Women’s Day Costume Parade” i, més endavant, Rosa Querol i jo mateixa vàrem representar al Casal en un esdeveniment cultural hispànic. La Rosa recità un poema en català i jo vaig fer-ne la traducció a l’anglès. El Casal facilità els pòsters per l’acte. L’onze de setembre per la Diada vàrem tenir el plaer de comptar amb la presència de l’escriptor Mr. John Bryson, un dels escriptors més coneguts a Austràlia qui ens presentà el seu llibre “To the Death Amic”. El llibre documenta la vida de dos germans catalans, membres del Casal, a principis de la Guerra Civil espanyola. A l’octubre el president del Casal i la seva dona van assistir a la conferència internacional de casals que es va celebrar a Barcelona a l’octubre. Joan Simon presentà una comunicació sobre cultura catalana i vàrem poder oferir un regal al president de la Generalitat, Jordi Pujol, una fotografia de la família Parer que va ser entregada a to Mr Estevan Parer el 8 de febrer de 1908 per la comunitat espanyola de Melbourne en reconeixement als seus 50 anys de servei a la comunitat.

El 27 de Novembre d’aquell mateix any, el Casal, una vegada més va cooperar amb  LaTrobe University amb el projecte Antipodes V una revista d’estudis hispànics. Una de les edicions era sobre literatura catalana amb la participació valuosa del Dr. Robert Archer. En l’acte de llançament hi varen participar:  Dr. Michael Osborne, “vice cancellor of LaTrobe University”, Roy Boland “head of the European Language Department of LaTrobe”, el cònsol espanyol Sr. Arturo Reig Tapia i el representant del govern de Victòria, Dr. Roland J.H.Wells.

El 10 d’abril Victoria de los Angeles ens va tornar a visitar. L’onze de juliol ens varem mudar a la tercera planta de l’edifici de la Ross House per disposar de més espai. I a l’agost de 1995 la  Generalitat ens va donar a conèixer que el nostre president Joan Simon-Codina havia aconseguit el premi  J.M. Batista Roca i varen anar a rebre’l a Barcelona.

A l’agost vàrem fer una exposició d’objectes i imatges i un tast de productes catalans com faves a la catalana i  pa amb tomàquet i pernil. Centenars de persones hi varen assistir i va ser una publicitat excel·lent per al Casal.

Al setembre vàrem rebre una trucada de TV3 qui es va desplaçar a Melbourne per prendre algunes imatges i entrevistar a Joan Simon i a Izaskun Arretxe. El programa va ser emès el dia de la Diada a la nit. Al mes de novembre el Casal va participar a la “National Conference of the Federation of Ethnic Community Councils of Australia”.

Als mesos d’abril, maig i juny vàrem publicitar els nostres actes culturals a la ciutat, especialment Sant Jordi, i vàrem decorar l’aparador de la Ross House amb imatges de Barcelona, Sant Jordi i Catalunya.

En la cronologia m’he centrat en els actes més orientats a promoure el català i la nostra cultura entre la comunitat australiana però vull destacar que també hi varen haver esdeveniments com la celebració de Sant Joan, La Castanyada, la Diada, etc. Molts d’ells no seria possible celebrar-los sense l’existència del Casal.

Només dir que estic molt contenta d’aquella trucada que vaig rebre el dia 24 d’abril de la Montserrat Torruella i que m’ha portat tants bons moments i felicitat per a mi i la meva mare…especialment per a la meva mare. La  llavor d’aquell dia va germinar i gràcies al treball del comitè durant tots aquells anys i al seu entusiasme el Casal només ha fet que créixer!