Cinema en Català amb la Mariona Guiu

Us convidem a una nova sessió de cinema en català amb el Casal Català de Victoria.

En aquesta ocasió tindrem el plaer de comptar amb una convidada molt especial: la Mariona Guiu Pont, directora de la pel.licula.

La Mariona va ser membre del Casal durant els anys que va viure a Melbourne, i ens fa molta il.lusió retrobar-la ara com a directora, per compartir amb nosaltres la seva pel.licula i parlar-nos del seu treball.

Detalls de l’esdeveniment

• Dissabte 3 d’octubre
• 3:30 pm Introducció de la pel.lícula i directora
• 4 pm Projecció de la pel.lícula: Un altre pare
• 5:30 pm Col.loqui amb la directora
• Brunswick Picture House https://www.brunswickpicturehouse.com.au/home/

Durant la sessió hi haurà servei de bar, amb cerveses locals i vins, i també crispetes per acompanyar la pel.lícula.

Coneix la directora: Mariona Guiu Pont

Nascuda a la costa mediterrània als anys vuitanta, Mariona ha passat els darrers anys imaginant, buscant, escrivint i editant històries i continguts de no-ficció per a la petita i la gran pantalla.

Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha rebut formació audiovisual diversa a Madrid, a San Antonio de los Baños, Cuba, i a Melbourne, Austràlia, on ha viscut durant la darrera dècada.

Codirectora dels curtmetratges documentals Distancias i Las voces pequeñas, el 2017 estrena el seu primer llargmetratge documental, Singled [Out], una coproducció hispanoturca que explora l’estigma de la dona soltera en diferents punts del món.

El 2020 torna a Catalunya i consolida la productora Suricata Stories, des d’on desenvolupa altres projectes de no-ficció, entre els quals hi ha la sèrie documental Una habitació pròpia, guanyadora de la incubadora de sèries en català de Serielizados, i el seu segon llargmetratge documental, L’hora de les tortugues.

Una mica sobre la pel.lícula.

SINOPSI

Després de la mort del seu pare i tancada a la casa familiar, la Mariona es disposa a fer una pel·lícula sobre ell a partir del material d’arxiu que ell mateix va enregistrar. En redescobrir el cineasta que va ser i que ella mateixa havia oblidat, comença també a enregistrar la seva família, tal com Salvador, el seu pare, ho feia 25 anys abans. Així, sucumbeix a la màgia del cinema familiar i es pregunta quin era el veritable motor del seu pare per generar tanta memòria.

En aquest procés es troba amb un negre, el final de les cintes, que també interromp el relat bucòlic construït fins aleshores. La reconnexió amb aquest buit fílmic —un tall a la pantalla i fora d’ella— marca l’inici d’un viatge de reconstrucció i resignificació de la història compartida.

Així, mentre revisita la ruptura amb el seu pare, obrirà la porta a tornar-se a conèixer a ella mateixa.

Si us agrada el cinema i la cultura catalana, us convidem a compartir aquesta tarda tan especial amb nosaltres.

Us hi esperem!